Conglo 3: Montserrat- Via El clau de Sant Fèlix

Aquell diumenge, si si, aquell, ja fa mooooolts mesos, teniem un dinar familiar, i no ens podiem escapar....tampoc vam oposar gaire resistència, ja està bé donar culte a l'estómac de tant en tant.......
Com que el dinar era a Castefa, i ja feia calor per fer una matinal pel Garraf, vam decidir anar a La Codolosa, ja que el meu germà no hi havia anat mai.
Vam escollir la via d'en J.B., El clau de Sant Fèlix, que ja l'havia fet però que el 2n llarg em vaig penjar i creia que tenia possibilitats d'encadenar....
JAJAJAJA!!!!
Res més lluny de la realitat!
Per començar el llarg de 6b que volia fer jo, el va fer el meu germà, i jo de 2n em va costar molt més que quan el vaig fer fa un parell d'anys..... no li vaig veure ni color!
Suposo que els 10 kg de michelin que m'he fotut a sobre aquests ultims mesos tenen mooooolt a veure!
Resumint, la via és molt bona i recomanable, però estic gran, gros i gras..... i no vam tenir temps per fer més per qué si no ens perdiem l'aperitiu!!!!!
Passo de croki-paint que no tinc el Paint a la tablet!
Nosaltres des de R3 vam fer un llarg més de corda i vam sortir caminant, que lo sepais, passo de rapelar si puc!

Ressenya robada a en J.B. sense el seu permís!

Tres imatges del meu germà al 2n llarg.

Conglo 2: Sant Honorat- Via Retiro espiritual

Com que ja estava escarmentat de la setmana anterior, aquell dissabte vaig anar a dormir ben d'hora i anar ben seré i amb el cap ben clar l'endemà.... no era per menys! Voliem fer una via del Picazo!
Anavem ben acollunits.....
Sense ressaca i amb un sol de justicia vam fer l'aproximació amb una horeta tot xino xano.
Comencem la via a l'ombra, ja que està orientada a ponent, i sense gaires patiments ni canguelis vam fer cim......caray.....fins hi tot la vam trobar facilota.
Destacar que al 2n llarg hi ha un pas llarg a l'artificial del primer bombo, jo duia dos pedals i no em va costar, en canvi en Pepins només en duia un i va tenir que apretar fort.
Dir que el 3r i l'últim llargs són els que més em van agradar.
I nosaltres varem montar R4 al collet on hi ha un arbre molt valent, i d'aqui al cim, aixi ens estalviem un llarg i la incomode R5 no la fem.
Via molt guapa i rotllo plaisir!
Nosaltres vam baixar a peu tranquil.lament amb una horeta i algo, feia mooooolta calor i feiem el tafaner a cada paret nova que veiem.
Penjo el croquis de l'antxpavil per que continuo sense ganes de fer el croki paint

En Pepins començant la via

Ell altre cop al principi del L3

I arribant a R3

Increibles vistes des del cim

Conglo 1: Sant Honorat -Via Núria

A veure, que no haguem escrit res en tot l'any no vol dir que ens em quedat a casa fent paelles i barbacoes.....wenu, alguna si.....
Son les 7 i picu del mati i no tinc gaires ganes d'escriure, però a veure si penjo alguna cosa....
Som-hi!
Aquest estiu es pot resumir amb una paraula: conglorejada!
Quin fart de codols, ametlles, crocantis, bolos, galetes.....sembla el rebost de l'àvia!
Tot va començar a la via Núria a Sant Honorat.
Vaig llegir relats terrofics sobre la roca i els alejes....no hi ha per tant.
La roca no és excel.lent però està molt sanejada, i els "sartenazos" .....buenu, jo vaig fer 4 antenazus però si aneu serens no calen....
Jo duia una ressaca montruosa!!! A peu de via volia marxar...feia mooooolta calor, tenia maregos, em tremolaven les cames....però al final vaig tirar amunt.
Vaig tota la via de 1r excepte el 5è llarg que el va fer en Pepins, era el segon dia que escalava aquest any....
Via molt guapa, tot i que des de fora es veu brutal, un cop la fas penses: si, es guapa, però pensava que ho seria més.
Lo més mal parit per mi va ser un pas a la meitat del 1r llarg.
El segon diuen que és molt expo xapar la 2a assegurança....antenazu i amunt.
La resta fàcil i agradable.
L'últim llarg si que està podridot però està molt grapat i si cau algo, cau lluny del company de la R.
Descens mooooolt llarg però amb bones vistes.
No tinc ganes de fer el croki paint dels collons i penjo la ressenya de l'antxpavil, que no els conec però em cauen bé.

Aproximació suant alcohol per tots els porus de la pell

En Pepins arribant a R2.....crec.

Pont de la Puríssima

El Komando i la Cotaca tenia la sana costum de fugir a terres alacantines pel pont de la puríssima en busca del solete, però per motius “furgonetils” no ha estat possible anar enlloc!

Comencem Bé!! Parlant amb el Litri, em persuadia per anar a dormir al refu de Riglos i matar el pont entre Riglos i Peña Rueba, tot i que em motiva bastant ... a la compte corrent no tant :(

Suposo que el Litri estava tant tirat/putejat com jo i per això vam trobar una solució salomònica i es va venir a passar el pont a casa, ” tenemoh la mansión pá los machos”.

Camp Base del Pont

El guardià de la Cripta

Evidentment previ avís/advertència de la meva dona (si... ens hem casat però això és un altre post).

Salva que ens van dedicar els Trabucaires de Ripoll

CroquiPaint del Bodorrio

Vam fer un Planning bastant senzillet per agafar rodatge i sobretot veure’ns i fer unes birres.

El dissabte vam anar a Roca Aguilera al Vendrell, està una mica lluny però ens va anar ideal pel que buscàvem, solete, tranquil·litat, vies fàcils i sense sobar.

Cortesia:
http://skalatopi.blogspot.com.es/2010/03/resenas-roca-aguilera.html

Cortesia:
http://skalatopi.blogspot.com.es/2010/03/resenas-roca-aguilera.html

Vam començar per la part central que és la més vistosa només arribar, i vam fer un V+ brutal de forats (el dia abans havia estat fent llenya i em vaig inflar com un galàpet) i després un diedre de IV molt recomanable, després dos 6a i un 6b una mica bloquero, i un parell de V a l’esquerre d’aquestes que eren MOLT bons.

Litri al 6a nº24

David al V+ nº 29

Després vam anar a la cova de l’esquerre i vam fer el 6a (gens recomanable) i el 6c i el Juaniyo va encadenar el 7a+ que es veia molt wuapo.

Vista del 7a+

Juaniyo a la cova

El diumenge vam anar a Calamontse, relació amor/odi “donde las haya” ... Com que no volia passar por ni penúries vaig escollir la Via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba, menys mal que es va apuntar a última hora el meu germà...

CroquiPaint Sol Solet+AB

Collons! Personalment em va costar molt menys la Bego, no sé si és perquè anava amb un motxillote que flipes però els dos primers llargs empalmats vaig vibrar bastant... Vam tirar del comodí del Xexu...

A R2 vam coincidir amb maquinote de la comarca com és Toti Valés que anava amb uns clients i anàvem petant la xerrada. Comença L3 el Litri ... i se li a travessa  un aleje i no ho veu clar i fem canvi de primer, clarament em tocava a mi, però miro abaix i veig el Toti ... miro al costat veig el meu germà ... i penso ... si la tornem a liar serà la polla! Xexu!! Hechale valor!!

Tenia un pas tonto que sinó anaves a l’esquerre et podies fotre una bona fava a la repissa... arribem al cim i veiem l’Aresta Brucs per fer cim ... mirada còmplice entre el Litri i jo ... Xexu!! Fes-la tu que està neta... (tercer comodí)

CroquiPaint AB

Després ens vam dirigir cap a la Cajoleta, la meva idea era fer la Esquivabolas, però veient que avui no era el meu dia vam fer la Via Blava, dos tirades III-IV de tràmit fins a posar-nos sota la bola

David al L1

Litri arribant a R2

El L3 es veia wuapo i com el Xexu no l’havia feta i ens va treure les castanyes del foc... li cedeixo el torn, quina tirada més wuapa!!! Em va agradar molt, una mica en travessa esquivant la bola i anat a buscar el patí i molt cosida!

Litri arribant a R3 després de la travessa

David al rapel

Fem cim i veiem que ens dona temps a fer el Montgros i decidim baixar, comencem el ràpel i la petita trepada per anar a buscar les marques grogues que ens tornen al peu de la Cajoleta i saltarem cap el cotxe per el Coll del Musset.

 El Diumenge jo volia fer esportiva pel Penedès, que sempre fa solete, però el Xexu havia enganyat al Karre per anar a l'Aresta Ribas del Pollegó Oest, i ens truca al matí:

-          Ei! Estem al Bruc, us apunteu?

I ja em va fotre el Planning enlaire ... però almenys vaig aconseguir que el Litri que no volgués tornar a fer llargs, i vam anar al CAM Nou Barris a Collbató.

Cortesia:
http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/collbato/pagines/base.html#

Cortesia:
http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/collbato/pagines/base.html#

Va ser un mica fracàs perquè només arribar es va posar a ploure, però com que ja hi érem vam seguir, i ves per on encara vam triomfar!

Vam començar per l’esquerre del Pinotxo i vam fer plovent el IV,V+ i el 6a ... casi me la foto estant tot humit jejeje.

Al cap de poc van arribar el Xexu i el Karre mig molls del Pollegó i es van afegir a nosaltres

Després ens vam canviar al totxo de l’Oskar i al totxo Sud, i vam fer el V+ (Molt bo) de l’esquerre i els V centrals i per acabar el Karre va fer els 6b del mig .

I el dilluns com bons gossarrassos que som ens el vam tirar fent unes partides a dards i unes birres que sempre entren bé!!

El tiquet d'en Chewbacca

Ticket: Accés per ser lliure unes hores, amb permís concebut per un tercer, en aquest cas la parenta. Gaudir del lleure permès en un espai limitat de temps per satisfer les necessitats d'esbarjo bàsiques que un necessita i que mai són suficients.

Dons això mateix nanus, que un tiquet s'ha de aprofitar que no passa tots els dies i costa molt de reunir-nos uns quants del komando per celebrar alguna cosa, en aquest cas un aniversari de 36 primaveres d'un servidor altrament dit Xiwaka/Tatai/Musanpai/Tali etc,etc etc, juntament amb el Hippy, el Karnisseru, el Xexu i el Pepo.... Vaja que podem fer un nou Santoral amb tant de nom, val més que no sapigueu el que fem als batejos.

Amb una rasca de collons, vam sortir tots dels nostres respectius nius amb el ticket en mà i ens vam dirigir cap a la Parròquia d'Hortó, a casa del Karre, un cop allà, tots cinc, ens vam disposar a sopar unes pizzes i ens vam trincar unes X birres per cap,vam solucionar el món i quan ja ho teníem tot arreglat ens vam adormir.

Al llevar-nos l'endemà ja podríem dir que havíem exhaurit el crèdit del ticket, si més no el cos no estava precisament per anar a escalar. Tot i així amb dos collons, dic dos perquè entre tots deurien ser els únics que reuníem,i després un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax, ens vam dirigir cap a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.

A l'hora del senyors, a les 12 del migdia, començavem a fer el que havíem vingut a fer, és a dir: Escalar.

Com que érem cinc, vam fer dos cordades, uns a la via Africa 5º, 75mts. (Xexo i Xiwa) i la via Manelet 6a 100mts (Karre,Hippy,Pepo). Les vies en si no tenien gran grau de dificultat però l'estat en que ens trobàvem era un handicap per nosaltres. Les vies són de tres llargs amb una roca boníssima.

La via Africa comença amb un llarg per un diedre força divertit peró amb algun que altre leje cosa que fa que et plantegis el grau, el segon llarg la cosa canvia; el 5º sembla 7a tot i que les preses són força bones però els paracetamols encara no han fet efect,i el tercer llarg està ple de bones preses pràcticament fins a d'alt de tot, potser els últims metres son una mica més exigents però res que no puguis superar si vas de segon i escales dos cops l'any. Sort que anava amb l avi que és un valor segur.

La via Manelet la van fer els tres mosqueters, alternant-se els llargs, el primer el va fer el Hippy amb un inici eufòric que feia que no callés, va fer el primer llarg on hi ha un pas que ja et diu que alló no és V, a partir de llavors ja no el vam sentir dir res més. Els següents dos llargs van anar a càrrec del Sr. Pepo i El Karnisseru, només se sentia dir ohhhh!!! que Guapa,quina roca, que ve que em sento (aixó últim llegiu-ho amb ironia...)....... la via tenia algun pas al segon llarg on el senyor Pepet s'ho va estar mirant una estona, res que no pogués superar amb una bona antena excàlibur que corria per allà i que evidentment va utilitzar(que per això hi és collons).

El descens de les dues vies es fa rapelant i ràpid que ho vàrem fer, ja que eren les 15:00h i la gana ja apretava, així que ens en vam anar al Tahussà tots famèlics a veure que ens donaven per dinar, i la benaventurada de la cambrera va i ens diu que només entrepans freds!!! Au va!!!! Però que collons diu aquesta dona????? Que em casco una via després de sis mesos, faig 36 primaveres i ens cardarem una merda entrepà de fuet??? Ni de conya; així que vam sortir per potes cap a el restaurant del costat de la gasolinera de coll de Nargó a on ens vam fotre un menjar antològic de qualité i quantité que ens varem quedar servits.

PD: A dia d'avui estem esperant per el següent ticket

Rondalla popular narrada per Ivan Bertrina.

Croki-paint amb el pas més dur de cada llarg comentat

Jo a la meitat del 2n llarg

Jo iniciant el L2

Jo a la meitat del 2n llarg

Un altre cop jo a la meitat del 2n llarg

Collons...Po zi....Un altre cop jo al mateix llarg

Pues no soc jo!!!! Es l'Ivan vibrant a la R1!!!!

Encara dura lo de la nit abans?

Algú tenia la ment violada

Cosa fina amigo!!!!

Truuuuukaaaaaaaa!!!!!!!

Jipiades

Venga!!!
Vámonóóóóóóó!!!!!
Nou càpitol de les escalades amb els col.legues, aquest, però és curtet, teniu sort.
Aquesta vegada li toca a l'Adei Lama, mundialment conegut com a Jipi.

Ara deu fer un any, o potser una mica més, el rapasinho es va pogué escapar un matí de la dona i la nena, i com que haviem d'estar a casa a dinar, vam decidir fer una vieta a Cal Barricó i si havia temps, una mica d'esportiva a l'Àtic.
Per les fotos, veureu que erem tres.....el tercer en discordia no recordo qui era.....deu ser l'edat.
Crec que era l'Iturri, però no estic segur...
Wenu, al liu.
Total, vam fer la via "Aigua i tabacu", per enèssima vegada, i un cop a la R3, allà ens vam quedar fent una mica d'esportiva en plan plaisir.
Si hi aneu algun dia veureu que les xapes estan molt separades.....
Que no os embauquen!!!!!
És un efecte òptic, i les que estan separades és per qué és molt fàcil o vas molt ben agafat de les mans.
El croki-paint ha quedat força bé aquesta vegada...té collons l'asuntu!

Croki-paint decent.....

El Jipi i jo fent el ruc al primer llarg

El Jipi començant el segon llarg de "Aigua i Tabacu"

El menda fent el tercer llarg

El Jipi rapelant des de R2

Farà unes poques setmanes, el Jipi tornava a tenir ticket, i com qué s'ha comprat uns peus de gat, els haviem d'anar a estrenar.
Quin lloc és el millor per fer una via fàcil però que acabis rebentat de caminar, escalar i de PASSAR POR???????
Agulles....como no, neng!!!
Vam arribar al coll de les Portelles i un cop allà, que collons fem, a mi ja s'em posaven els pels de punta només en pensar en alguna Aresta Brucs.
Finalment vam acabar a la "Via del rapel" a la Portella Superior, que no l'havia fet i em picava força.
De la via a destacar que porteu TRES  xapes recuperables. Jo no en duia cap i sort, però sort de la gran!!!! que vam trobar una i la vaig poder anar pujant, però clar, el pobre Jipi se les va tenir d'apanyar per passar com va poder.....aixó si, amb unes bones tibades des de la reunió.
La via està equipada amb burils furrunyosos intercalats amb algun parabolt de 10.
Rapel de 35mts+5mts......si.....no arribava la corda de 70 i vaig fer un petit rapel del segon parabolt.

Croki-paint moooooolt senzillet,.

L'Adei a peu de via de la Portella Superior

Comença el creepy show!!!!!!

L'Adei arribant a R1...no sap ni com ho ha fet encara

Anims!!!! Ja arribes al cim!!!!

Vam recollir cordes i vam decidir que ja n'hi havia prou de marrons i vam anar a fer una miqueta de plaisir a la Miranda de les Bohigues, a la via "Daniel S.A.", que ja he fet unes quantes vegades, però no passa res per repetir una bona via (has llegit Pepitu?)
Maca, ben equipada, roca sana, i bones vistes, així és aquesta vieta.
Rapelet i destrepe i cap al bareto que el ticket està a punt d'expirar!!!!!!

Senzill però entenedor, no?

El Jipiliflaustico arribant a R1 de la "Daniel S.A."

A punt de fer cim!!!!