En Follet em porta d'excursió i 7

 Bé bé bé. Ja acabem aquesta etapa! I en començarem una de nova, sí la motivació d'escriure continua, perquè és una mica sacrificat això.

 Com que ens havíem tantejat alguns dies, en el bon sentit de la paraula, fent esportiva, va arribar el dia d'anar a fer alguna vieta, i vàrem decidir-nos per la via "Addictes al dissolvent", que ja us podeu imaginar que jo ja l'he fet unes quantes vegades però m'agrada molt i no em fa pa res repetir-la. Ell també l'havia fet però només una vegada, i com que no s'enrefiava molt de mi, normal, també prefereix jugar sobre segur.

 L'aproximació la vàrem fer per la pista de Fontalba, ja que faltaven pocs dies per Sant Joan i encara estava oberta. Després la tanquen i fan pagar els 100 primers cotxes, els altres han d'aparcar a Queralbs.

Croki-maps.

 Després de gairebé una horeta arribem a peu de via i ens repartim els llargs. Ell els "nones" i jo els "pares", així que comença ell i quan està a punt de penjar-se li canto el pas i encadena. Pujo jo i també em surt. Li paso la motxilla i em llenço a la segona tirada, que em va pel cantu d'un duro de cardar un acerot però la proximitat de les assegurances invita a probar-ho, i sortosament també la faig neta.

L1

Arribant a R2.

Digues "Lluíííííís"!!!!

 El tercer llarg té el pas només sortir de la reunió i tots dos acabem agafant-nos a la cinta. Jo crec que dèu ser 6b, però la gent diu que és menys. Després venen unes grades que ha crescut algun matoll emprenyador i el diedre guapo profanat amb xapes. Un pas de matojo-tracció i R3.

Diria que es arribant a R5.

 La quarta tirada comença amb un flanqueig de dretes per arribar a un desplomet que em surt al segon intent, ja que hi ha una xapa a desmà que algun any d'aquests hauria de canviar. Uns metres més i montem la quarta reunió, comuna amb la via dels "Duis", que diuen que està reequipada, però no és cert. Encara queda algun buril en aquest itinerari per substituir, però en Joan no vol creure'm, pues allà ell. Però vigileu. Sí la repetiu, xapeu els burils, ja que potser no trobareu els parabolts que el Senyoret diu que si que hi són. 

Ja pot dir missa aquell, això és un buril.
Per tant no la va re-equipar tota!

 El penúltim llarg l'encapçala ell i veig que hi ha un pas que li costa molt, però encadena. Quan arriba el meu torn ho entenc. Hi havia un pinet que anava molt bé per tibar, i ara ja no hi és i ha quedat un pas més difícil i amb mala caiguda a la repisa. Hi hauré de tornar algun dia a posar una xapeta, però quina mandra pujar amb el taladro allà dalt, brrrt...

 I l'últim llarg no té més història que anar buscant el camí més fàcil i net entre xapa i xapa. La reunió és força incòmode, així que vaig fer uns metres més i la vaig montar una mica més amunt, a la darrera R de la via "Primavera", però només és d'un parabolt! O la reforcem o assumim aquest risc.

Santa pujada de tornada, uf!

 La tornada va ser una mica dramàtica, ja que el Sol encara estava ben alt i cardava una calor de Déu, l'aigua feia estona que s'havia acabat i en Follet va imposar un ritme que semblava l'Indurain a un port dels Alps! Però això ja és una altra història...

Croki-paint.

 

 

En Follet em porta d'excursió 6

 Ja ens acostem inexorablement cap a la fi d'aquest petit cicle d'en Follet, i he deixat aquestes dues últimes pel final, ja que sí ens ho proposem trobarem força informació per la xarxa o en les diferents guies de la zona. Em fet moltes més sortides, però un bon grapat han set a Coll Roig, sobretot a fer les vies noves d'en Santi i els seus colegillas, i per tant ja ho agruparé en una nova tanda de nous capítols, com sí fos una petita telenovel·la.

 Va pues, doncs som-hi, no ens encatem gaire que tinc d'anar al super a comprar alguna cosa per dinar. Jo havia pensat fer una mariscada, però no m'arriba el cash i suposo que m'hauré de conformar amb un arròs a la cubana.

 Arran de que en Paco va re-equipar i netejar el primer llarg de la via del "Hereu" a Cal Barricó, en Follet es va motivar per anar-hi, i tot que ja l'he fet unes quantes vegades, em va agradar l'idea de repetir-la sense preses i amb la calma, ja que havíem d'estar a casa a l'hora de dinar.

 Després de fer la gèlida aproximació vàrem arribar a peu de via que el Solet ja escalfava. Començo a desplegar les cordes i en Follet em passa les cintes...

 - Jajaja! Ni pensar-ho! Ja pots tirar amunt!

 Renega una mica ja que aquest primer llarg és 6b+ o 6c i m'exigeix que el pugi jo. Finalment m'encordo i tiro amunt. Sort que es fa perfectament amb 5+/Ae. Recital d'aceracos tant per la meva banda com per la seva.

L1

L3

 Fem el canvi de reunió i tira ell. Llarg de 6a curtet i assequible però amb alguna mala caiguda al principi. Ell ho va solucionar amb un parell d'aliens. Hi hauré de tornar a arreglar aquesta tirada, i de pas tallar el putu esbarsser que no es mor mai.

R2

Jocs d'ombres durant el ràpel.

 El tercer llarg està ultra-xapat, i tot i que és un 6b putilla, s'envalentona i va apurant fins que els avanbraços li exploten i carda un parell d'acerots al pas. Arriba a la reunió i m'assegura. De segon em surt tot el llarg i arribo al relleu més content que el McGyver a una ferreteria.

 La quarta tirada la torno a obrir jo, i sí de jovenet ja em costava d'encadenar, ara ni l'he ensumat. Per tant toca guarrejar fins a la reunió on trobo un premi ben xulo. Si algú es va deixar una cosa que em digui quina marca i color i li torno, sinó, a la saca. 

 L'últim llarg no el fem, són 5 metres que només serveixen per tocar els mamols. Un dia d'aquests iré i els desmuntaré. Rapelem fins el bosquet penjat. Fem un altre petit rapel d'un roure molt gros i després de R1 a terra i recollim a tot òstia que anem tard!

La via de "L'hereu" és la número 1.

Croki-maps amb la nova aproximació.
L'antic camí s'ha perdut degut a treballs forestals.

 

En Follet em porta d'excursió 5

 Fa uns dies, quan el fred era més viu que en Jason de Viernes 13, que no hi ha manera de que es mori, en Follet em va proposar d'anar a la Paret de l'Altar, a Malanyeu. Jo era molt reticent a anar-hi, ja que hi havia algunes vies que les xarxes socials les deixaven pel terra, i això de fer xustes ja començar a cansar. Però com que ja m'ho havia dit varies vegades vaig tenir que acceptar. Sort! Perquè vaja viote més xulo va escollir el paiu!!!!

Croki-paint de la via "Vinga, vinga".

 Buenu, això  de viote entre cometes. Ell no es va ni immutar, però a mi em va agradar molt. Dificultat al meu límit i equipat però amb les assegurances una pèl distants, lo just per passar una mica de por i que no et permetin correr i així poder gaudir poc a poc de la roca mentre busques la següent. Llàstima del tercer llarg que és guarro, selvàtic i matojero, i el darrer, què al no tenir el nivell, és una petita pedalada que l'únic misteri que té, és corroborar que sóc baixet i que per tant tinc d'apurar els estreps per caçar la següent xapa.

Dues imatges d'en Follet al L1.

Quin puto fred!!!

Tot i així vaig disfrutar aquest primer llarg.

Però el vaig patir, sóc un tita bullida.

  Dit això, només puc explicar que ens va costar trobar la via, però això ja és una costum, i que fotia un fred del copón. Tot i així, el primer llarg el vaig trobar guapíssim. Un cop a R1 va sortir el Sol i l'ambient és va tornar més humà i la segona tirada la vaig poder saborejar mentre la temperatura corporal pujava al mateix ritme que jo, poc a poc però costant. 

Aquest tiu no té fred o que collons passa aquí?

El paiu no s'arruga.

I jo més tiesu que un cagarru a R1.

Mesures d'emergència en cas de fred polar.

 El tercer llarg és un peatge que em de pagar per poder gaudir del L4, igual de guapo que el primer i el segon, amb un parell de pasets més finets, ja que em d'anar jugant entre la placa i l'esperó. La quarta reunió és opcional, però nosaltres la vàrem fer. És una mica incòmode però així no anem carregats de cintes fins les orelles i no espatllem el 4t llarg amb un final d'artificial. 

Tres imatges d'en Follet xupant roda.

 Sí voleu anar-hi heu de seguir la carretera que va a Malanyeu des de la C-16. Després d'uns tres quilòmetres trobarem un trencant a l'esquerra que indica La Caseta. El seguim uns metres per pista i quan trobem un altre trencant a l'esquerra el seguirem. Pasarem per tres cases aïllades i una mica més amunt aparquem davant les parets. Seguirem a peu seguint algunes fites i rastres de pas. No és perdedor però nosaltres tenim una orientació de puta pena, però amb la foto del Croki-paint no heu de tenir cap problema. Uns 25 minuts a peu caminant tranquil·lament. 

Començant el tram d'Ae.

I acabant el tram d'Ae.

Pot de registre del cim inutilitzat.

Rapelant i amb samarreta!
El Sol és mitja vida!!?

 

 

En Follet em porta d'excursió 4

 Com que continuo amagat del fred i de les glaçades tinc molt de temps per matar marcianus, fer de maruja, mirar alguna peliculilla al Nesflics i encara m'en sobra per engegar la tablet i obrir el blog... així que endavant, anem pel quart capítol d'en Follet.

 Ja fa mesos, pel voltant de l'equinocci de setembre, en Follet em va comentar que li feia gràcia la via "Trabucaires", a Les Guilleries. Jo ja l'havia fet amb en Fonts i el Litri, però després d'uns dies vaig deixar el mòbil fet engrunes quan li vaig pasar per sobre amb el cotxe, coses del directe, i com que no tenia cap foto, no vaig fer l'entrada.

 Com que no sóc de cap secta escalatòria, no tinc manies per repetir una via, o cardar A0's a mansalva, o baixar-me sí m'he fet caca, ni res d'aquestes xorrades que limiten a moltes persones. Per tant vaig accedir a repetir la via.

Crokis mangat del blog dels
autors de la via.

 En aquella època estava més valent o tenia menys panxa que ara, per tant, ja sabia que no aniria a fer-la millor, però com que el lloc és guapo i la via està força bé tenia ganes de tornar-hi, i de pas, provar de primer els llargs que vaig fer de segon.

 Així pues, després de fer l'aproximació i d'equivocar-nos un parell de vegades, vàrem arribar a peu de via. Per la xarxa havíem llegit que la corda fixe per arribar a R0 ja no hi era. Doncs alguna ànima caritativa li ha tornat a posar. També vam veure que a sota del sostre de la R3 hi havia un niu de vespes asiàtiques, i anàvem força cagaetes, sobretot jo, però ara ja no hi és, uf, que bé.

Croki-maps 1.

Croki-maps 2.

Croki-maps 3.

Croki-maps 4 del blog "Benvinguts al Paradís".
Millor no ho podien fer.

 Com que el dia que vaig anar amb el Litri vaig començar jo, li cedeixo el torn a en Follet, que és lliga i tira amunt a "totòstia". Llarg amb un final guapo i tiesu i reunió enmig d'una petita selva. L'inici del següent llarg es veu esfereïdor, però un cop t'hi poses van sortint cantus i es deixa fer, molt xulo però arribo a la reunió bufant com una locomotora! 

En Follet al tram final del L1.

En Follet arribant a R2.

Foto semi-artística. 

 Des de la R2 mirem el sostre que tenim més amunt intentant veure si hi ha el famós vesper, però no aconseguim veure'l, així que en Follet comença el tercer llarg amb la condició de que si el niu hi és, cardem el camp. Soluciona la tirada fàcilment i quan monta la reunió em diu que les vespes no hi són. Pujo desmontant-ho tot més tranquil. Tiradeta maca i fineta.

Jo a la R2.

Dues imatges d'en Follet al L3.

El vesper ja no hi és, uf, que bé!

 Surto de R3 en diagonal de dretes molt incòmode i per tornar a la vertical em costa un disbarat. Finalment, després de 50 o 60 intents aconsegueixo fer el pas i tremolant com una fulla encara,  arribo a la següent reunió. Montem el ràpel i anem a caçar la R4 bis. Ara estem sota una espècie de pilar per on van les dues últimes tirades, les més difícils. Jo m'he quedat força violat del pas anterior, i celebro que no em toqui anar de primer en aquest relleu...

Dues imatges d'en Follet al L4.

 En Follet, que està que se sale, puja poc a poc però segur, i sense despentinar-se arriba a la R5. Pujo jo i acabo vibrant bastant a la placa final. Collons, estic de puta pena! Quan tornem a estar junts li dic que acabi ell la via, ja que vaig molt lent, però insisteix que continuï jo. No ho veig clar però de tant insistir-hi m'acabo motivant i em llenço a la piscina. Uns pasos rarots i deixo enrere el tram difícil. Només em queda gaudir d'una placa tombada amb molt de cantu amb un pas tonto al final.

Jo al pas de 6a del L6.
 Quina manera d'assegurar!

 Un cop al cim tots dos recollim el material ràpidament perquè el Sol no perdona i fa estona que s'ens ha acabat l'aigua. Remontem el bosc seguint rastres de pas i alguna fita fins la carena, i amb una mica d'intuïció arribem a la masia La Cabrerola i continuem fins el cotxe seguint la pista, que s'em fa llarguíssima! 

Masia La Cabrerola.

Tornant cap al cotxe.

Ermita de Vallclara, on vàrem aparcar.