Més Coll Roig- 3

 Com ja us he penjat una novetat, ara toca una entrada "normaleta", que no us aportarà molta cosa, a part de les fotos de Coll Roig ben nevat, i del fart de riure que em vaig cardar amb l'Arxé, quin showman!

Començant l'aproximació.

 Va, anem per feina. Un dia d'aquest hivern passat em va trucar l'Arxé gran dient-me que anava a la via "Malalts de roca" amb un seu company que és més novell que ell i que sí em volia apuntar. 

A mig camí.

 Com que té més perill que la Pantoja fent de contable a l'Ajuntament de Marbella, em vaig sentir obligat a anar-hi per controlar-los, així que després d'un bon esmorzar vàrem tirar amunt.

Ja es veu Coll Roig al fons,

 Passat el refugi de Montgrony vàrem trobar un bon taco de neu a la pista. Vam probar de pujar amb el cotxe però al final vàrem desistir i vam pujar amb l'expreso de San Fernando, un rato a pie y otro caminando.

En Jordi a la "Malalts de roca".

 En uns tres quarts d'hora ja erem a peu de via amb els peus ben molls, però un Sol radiant i la roca ben eixuta ens va animar a tirar amunt.

Ara de segon.

 Els llargs es van anar succeïnt lentament però amb seguretat. A la mínima cagada ja els hi cardava un ronc! En realitat, poca cosa més us tinc d'explicar d'aquesta arxi-coneguda via que ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje.

Darrer llarg.

 Per rematar el dia vàrem anar al sector "Barrufets", on vam fer dues vietes cadascun abans de tornar a mullar-nos els peus tot baixant cap al cotxe.

Fent esportiva al sector Barrufets.

 Un dia molt amé, amb un paissatge hivernal tant digne de recordar com el silenci que va haver-hi tota la jornada, tan sols trencat pels nostres comentaris i riures.

Més Coll Roig- 2

 Buenu, volia escriure ja fa dies, però és que en realitat m'estic cardant un fart de voltar aquest estiu que quan arribo a casa tinc ben poques ganes de liar-me amb l'ordinador. En fi, com que aquesta entrada tracta de la mateixa via que l'anterior serà ràpid això.

 Ja fa mesos, vàrem anar a repetir la via "Xapa la xapa" en Pepins i jo, ja que ell no l'havia feta. Així que un dia que havíem d'estar d'hora a casa, ens hi vàrem acostar.

 El primer llarg el vaig fer jo, vaig enllaçar amb el segon i vaig muntar reunió en un arbre del camí. Dos llargs sense interès ni història, totalment prescindibles. 

Jo al L1.

En Pepitu arribant a R2, la nostra R1.

 El tercer no em tocava a mi, però en Pepitu no ho veu clar i ens decidim per fer la via de la dreta, "Anna". Es tracta d'una ruta d'un sol llarg, un 5+ intimidant des de terra, però és tot el contari, agradable, ben equipat i ben net de matolls. Molt recomanable.

En Pepins al darrer llarg de la via "K".

Arribant a la última reunió.

 Monto R3 i continuem pel darrer llarg de la via "K" per fer uns metrets més. Baixem a peu i com que anem bé d'horari rematem el dia al sectoret "Barrufets". Es tracta d'un petit sector d'escalada esportiva amb tres micro-vietes per canalla, que en realitat, si us estimeu la vostra canalla més val que no els hi porteu. Uns metres més endavant trobarem tres vies més, realment bones en el seu grau, de 5° a 5+, d'uns 30 metres, 200% recomenables!

Croki-paint.

Us penjo un croki-paint amb la situació del sector "Barrufets" i un altre amb els noms i graus de les vies. Si hi voleu anar-hi em de seguir el camí de descens de la majoria de vies i quan pasem per davant de la segona reunió de la via "Xapa la xapa", trobarem un desviament a la dreta. Primer trobarem les tres vietes per canalla, i uns metres més endavant trobarem una corda fixe que ens deixarà al sector.

 

Més Coll Roig-1

 Buenu, després d'una bona pausa degut a la desídia i a la reforma del pis, avui m'he decidit a començar a escriure alguna xorradeta. No estic molt motivat,  ja que vaig més endarrerit que els trens de la R3, però ho intentarem. 

 Com que Coll Roig s'ha convertit en el pati de casa, ja que ho tenim molt aprop, i sempre podem fer alguna via nova gràcies a que el Santi no para d'obrir rutes, enceto un nou cicle per aquest sector. Alhora comença a ser tot plegat una mica caòtic degut a la incessant activitat aperturista i intentaré posar una mica de llum al sector, ja que la nova guia d'en Luichy ja està un pèl desfassada en tant poc temps.

 Doncs un dia em va trucar un "noi" de Girona que volia fer alguna coseta per Coll Roig ja que no hi havia estat mai. Com que no va gens sueltu ni escalant ni en maniobres vaig decidir portar-lo a la via "Malalts de roca" que ja he fet unes quantes vegades i després a fer-ne una altra força nova que jo no havia fet i que en realitat no pinta molt atractiva, la "Xapa la xapa".

 Bé,  de la primera poca cosa a dir, vieta super-guapa, agradable, roca de primera, equipament excel·lent i ultra-clàssica del sector ja. De la segona, en realitat també poca cosa a dir. Un primer llarg facilot i sense interès ens porta a una segona tirada de tramit per anar a caçar el camí que haurem de seguir uns metres en baixada per arribar el tercer llarg, l'únic realment bo de la via, més fàcil del que sembla però molt bo. Els dos primers totalment prescindibles. 

 Un cop a R3 podem continuar pel darrer llarg de la via "K", que tampoc és cap meravella, o aprofitar les dues vies veïnes, la "Imagine" i la "Anna", per fer una mica d'esportiva, que també són molt bones. Jo us recomano fer qualsevol altra via propera i rematar el dia amb aquestes tres vietes.

 Us penjo unes fotos d'aquell dia en plena primavera, on destaca el verd de les fulles per damunt de tot i els dos croki-paints que espero que us serveixi d'ajuda en aquell sectoret, demà més.

L1 de "Xapa la xapa".

En Lluís a la via "Imagine".

Croki-paint de la via "Malalts de roca".

Croki-paint de la via "Xapa la xapa" i les seves veïnes.

 

Contrafort- 7 Martini Rosso

 Pensava que amb el ritme que duia acabaria totes les vies del Contrafort de la Dent d'en Rossell, però ha arribat l'ombra de la mala llet i s'ha acabat la ratxa. L'Àngel es va lesionar, en Follet també, en Pepins té molta feina i està desaparegut, ha arribat la primavera carregada d'aigua i tempestes, i per rematar, el meu germà s'ha comprat un pis i ara és el meu capatàs... Tot i així, vàrem poder esquivar la mala providència i vam fer una més al Contrafort.

Joer, com hi van, quin ritmazo!

 La via escollida va ser la "Martini Rosso", la més fàcil de la paret, ja que el dia era rúfol i ventós, i erem en Follet, l'Arxé petit i jo, tres paquetassos! També us puc dir que és la més cutre amb diferència. Per col·leccionistes del matoll.

Nom a peu de via....lleig de veritat!

 Aquell dia vàrem arribar a peu de via i cardava un vent de la òstia i quan ja estàvem a punt de marxar, em motivo, m'abrigo, i tiro amunt.

 Segons el croquis el primer llarg fa 50 metres, però quedem que el fraccionaré pel tema del vent, ja que fa setmanes que estic afònic i no tinc ganes de posar a prova les meves cordes vocals enmig d'un vendaval. Així que vaig pujant seguint un diedre fissurat i facilment protegible amb algun pedruscu sospitós, al final del qual monto reunió en un bon "pinet", resultant una tiradeta d'uns 25 metres de 4°/4+.

L'Arxé arribant a la nostra R1.

Els dos fenomenus a la mateixa reunió.

 El següent llarg també tiro jo, ja que en principi em tocava. Pujo per unes rampes d'herba fins a una xemeneia gairebé equipada, tan sols vaig posar un friend per assegurar l'entrada a la xemeneia, ja que hi ha un pas tonto. Segons l'obridor de la via, ell no va tocar l'herba i va pujar per l'esperonet de l'esquerra... igual de cutre i més il·lògic.

Dues imatges d'en George Clooney
a la xemeneia del nostre L2.

 En Follet s'anima a la nostra R2 i tira p'arriba. Per fer-ho més interessant es carda per un ressalt de roca a l'esquerra però finalment acaba anant a petar a la via original, per tant no sigueu zoquetes i aneu rectes fins a una bonica però petita placa abans de la tercera reunió, també de dos parabolts, igual que l'anterior.

 Ens canviem les cordes i torno a encapçalar la cordada. Segons el crokis fa una diagonal d'esquerres, però no feu cas! Heu de fer una travessa horitzontal d'esquerres molt descarada fins a un diedret, on trobareu la primera xapa del llarg. La resta és anar superant ressalts fàcils i de poc interès fins a una reunió de dos parabolts.

Dues imatges més d'en George ara al L3.

En Marc a la travessa del L3.

 El darrer llarg diria que va en tendència a l'esquerra: fàcil, herbós i lògic, però en Follet li carda recte. Un esperonet amb roca delicada desemboca a unes rampes sense interès abans d'una placa vertical, difícil i totalment desequipada. Jo hagués muntat una reunió a peu de placa, però ell va tirar amunt. Total, quan es va acabar la corda vàrem començar a pujar sense saber sí estàvem assegurats o anàvem a l'ensamble, ja que amb el vent era impossible la comunicació. Finalment vàrem fer cim, amb caiguda meva inclosa, i vam tirar avall a totòstia perquè estàvem més tiesus que un bacallà.

 Via totalment prescindible, només per amants dels rostolls i dels matolls. Tan sols per fer metres i practicar amb els cacharrus. 

Crokis tunejat del llibre d'en Luichy. 

 

 

 

  

Contrafort 6- Quarsita

 Després de l'èxit a la via "Campanilla", quedo amb l'Àngel per anar a fer la "Quarsita", que tothom diu que és tant bona, però a l'hora de la veritat, o esteu molt forts i aneu sobrats en els 6b+, o acabareu guarrejant com nosaltres. 

 Així, després d'uns dies, tornem a remontar el camí del contrafort i arribem a peu de via relativament més descansats que les altres vegades, ja que ens comencem a conèixer el camí... Com diria en Din Djarin: "Aquest és el camí".

Din Djarin.

 L'Àngel és carrega tota la trastada i comença, però per arribar a la fissura en arc característica de l'inici de la ruta, ja carda un acerot. Ui,ui, ui...

 Finalment arriba a la R1 després de fer 3 o 4 A0's. Quan em toca a mi ja entenc perquè no ha encadenat. Resulta ser un 6c difícil de llegir, o potser és que estem tot just a les beceroles i no ho em sapigut veure, i m'acabo agafant a tot arreu.

L'Àngel començant la via.

L'Àngel després del tram de 6c del L1.

Jo apretant el cul.

Postureo pels followers.

 Quan tornem a estar junts em miro el següent llarg i sembla assequible, però el tram final del L1 de 6a m'ha costat, per tant, dedueixo que em costarà un piló fer la següent tirada. Al final tiro amunt amb la condició de que si no puc o em cago, acabarà ell. Tram molt guapo i vertical de regletes fins a la meitat, on em penjo perquè no m'ho crec, i després rampeta triomfal  fins la nova reunió.

 El tercer llarg és impressionant des de sota, però hi ha més xapes de les que diuen els crokis. Comença amb un ressalt tonto per arribar a un esperó, que a mesura que anem guanyant alçada és va tornant més difícil. Després fem una petita trave cap a l'esquerra molt guapa i anem a buscar la R3 amb algun pas rarot. Guarrejada total els dos.

L'Àngel començant el L3.

Dues imatges de l'Àngel apretant les dents.

Brrrrr..... Mama por!

 Com era d'esperar el dia s'ha tapat una mica i comença a cardar rasca. Com que el quart llarg té la meitat de dalt comú amb la via "Nuc", l'Àngel em proposa de baixar. 

 -Home, per un llarg que ens queda, prefereixo acabar, ja que és facilot, maco i a més hi ha una reunió intermitja de la qual podem rapelar sense fer el tram final que ja tenim. 

 A regañadientes accepta i fem aquesta darrera tirada molt ràpid. Montem el ràpel i lo que és la vida: amb lo poc que li costa pujar, i resulta que rapelar li fa molta ànsia. 

Jo al darrer llarg de la via.

 Fem els quatre rapelillos amb la corda de 60 metres per estalviar-nos nusos enganxats o empotrats. Un cop a terra jo estic ultra cansat de fer acerots al primer i tercer llarg. Ell ja està més tranquil després dels ràpels, però tot i així recollim els trastos i tirem avall que comença a cardar força rasca.

Croki-paint dels pares de la criatura.

Contrafort 5- Campanilla

 Després d'uns dies d'haver fet la "Nuc", vaig coincidir amb l'Aleix i li vaig explicar la sortida amb tanta il·lusió i èmfasi que es va motivar tant que el següent dia que tenia lliure ja em va enredar per tornar-hi. 

 Així que ja em tens a mi tornant a fer el camí del Contrafort de la Dent d'en Rossell, carregat de trastos i de dubtes, ja que també s'ha sumat en Pablo, un company xilenu del Patu que ha vingut a passar uns dies a Ripoll.

  Un cop a peu de paret ens ho mirem i acabem decidint-nos per la via "Campanilla", que no sé sí fa referència al famós cim de les Dolomites, el Campanille Basso, o a la fada de Peter Pan, ni puta idea, però el primer llarg, 5+, es veu difícil i bastant pelat des de terra.

L'Aleix obrint el L1.

  L'Aleix s'anima. Es penja tota la cacharrada i tira amunt, xapa un pont de pedra, dos parabolts i tot seguit ve un tram net molt llarg. Va pujant segur i posant ferros, però a mesura que va guanyant alçada i s'acosta al tercer parabolt la cosa es va posant cada vegada més fina, finalment arriba a la reunió i pugem en Pablo i jo. Déu n'hi dó quin quintu, ja hagués suat fort la cansalada sí l'hagués obert jo!

L'Aleix apretant al L2.

  El següent llarg és un 6b que es veu impressionant, i l'Aleix el vol fer ell... Si, si, per mi ja pots tirar! Es tracta d'un desplom vermellós i fissurat amb grans sortints, on el pas més difícil és a la tercera xapa, que em de cardar una bona remada per entrar a la placa, la resta és facilot però amb un pas mooooolt tonto per entrar a la R2.

En Pablo arribant a R2.

 Arribem en Pablo i jo a la reunió bufant més que un adolescent mirant un documental de TV2, així que en Karre li torna a fotre a la següent tirada. Des de R2 sembla fàcil però el flanqueig se li rebota una mica. S'ho mira i remira però no veu el pas. Finalment, treu el caràcter i passa, la resta és anar fent.

L'Aleix començant el tercer llarg.

 Un cop junts una altra vegada, l'Aleix m'anima a que faci jo el quart llarg, un 6b de placa força curt. Em penjo unes poques cintes i el semàfor i poc a poc arribo a la R4. Tirada totalment prescindible. Us recomano continuar pel diedre de l’esquerra, que seria l'últim llarg de la "Massey", comú amb la "Bisbalenques".

Jo al 4t llarg.

 Com que el dia s'ha anat espatllant, decidim continuar fins al cim ja que no farem cap més via. Així que en Pablo es penja uns quants ferros i tira amunt. Res, un ressalt i després caminar fins a sota d'un bon mur, amb bona pinta. Continua ell i finalment arribem al cim. Fotos, encaixades de mans, un cigarru i cap avall a peu.

En Pablo al darrer llarg.

Foto-cim.

Foto tunejada de la

nova guia d'en Luichy.